Situació i presentació
Es troba al centre de la comarca del Lluçanès. Limita al N i l’W amb el terme de Lluçà, a l’E amb Perafita, al S amb Olost i al SW amb Prats de Lluçanès. Les terres del municipi de Sant Martí d’Albars són força accidentades, per sobre dels 600 m d’altitud, tot i que el sector més septentrional del municipi és a 700 m. Geològicament es formaren durant les primeres èpoques del Terciari. Aquests materials paleògens poden formar plataformes tabulars que configuren relleus en cuesta o altiplans. Drenen el terme la riera de Lluçanès i la Riera Gavarresa, que en bona part del seu curs forma el límit amb les terres de Perafita. Biogeogràficament es troben dins el domini de la vegetació eurosiberiana i potencialment s’hi faria un bosc de roure martinenc (Buxo-Quercetum pubescentis).
El terme comprèn el barri de la Blava, on hi ha l’ajuntament, el poble de Sant Martí d’Albars, popularment considerat com a cap municipal, i el barri de Beulaigua. Les terres del municipi de Sant Martí d’Albars són travessades de N a S per una carretera local que uneix el nucli de Santa Eulàlia de Puig-oriol (Lluçà) amb la carretera d’Olost a Prats de Lluçanès a l’altura de Santa Creu de Joglars.
La població i l’economia
El terme de Sant Martí d’Albars el 1515 tenia 7 famílies, si bé el 1626 ja n’hi havia 12 i un total de 102 h. Al començament del segle XVIII la població era de 153 h, nombre similar al d’un segle després, tot i haver sofert les conseqüències de la guerra del Francès, la fam i les epidèmies. En el primer cens modern de població (1857) figuren 353 h, però perdé un total de 143 h entre el 1857 i el 1900. Els primers deu anys del segle XX destacaren per un augment espectacular de la població, tendència que es mantingué fins el 1930. Entre les dècades del 1970 i 1980 la població davallà de forma dràstica (214 h el 1970 i 162 h el 1981), i posteriorment anà disminuint de forma progressiva fins a aconseguir certa estabilitat; així, el 1991 la població era de 125 h i el 2001 de 134 h. L’any 2005 hi havia 116 h, i el 2022, 119 h.
L’economia del terme es basa principalment en les activitats del sector primari. Els conreus més estesos són els cereals (blat, ordi) i el farratge. La ramaderia se centra sobretot en la cria de bestiar porcí. Bona part dels habitants de Sant Martí d’Albars es dediquen a la pagesia, i els que treballen en la indústria es desplacen a Prats de Lluçanès.
Altres indrets del terme
Al terme destaquen tres nuclis de població. El barri de la Blava és una agrupació de masies i cases que formen un veïnat al costat de la carretera i on es troba l’edifici de l’ajuntament. La baronia de la Blava fou concedida el 1771 al coronel d’infanteria Bernat Martí i Prat-Reixac i després passà als Gibert o Prat-Reixac.
Carrer de Sant Martí d’Albars
© CIC-Moià
Popularment, però, es considera que el cap municipal és el nucli de Sant Martí d’Albars, tant per raons històriques com eclesiàstiques. El nucli es troba a la dreta de la Riera Gavarresa, vinculat a l’església de Sant Martí d’Albars. L’església actual fou construïda al segle XVIII, prop de la rectoria, refeta pel rector Pere Potelles el 1744. És un edifici ample, del tipus barroc neoclassicista, que conserva una imatge de Santa Maria, dita antigament de les Dones o de la Bona Sort, imatge de tradició romànica. La festa major s’escau el cap de setmana anterior a sant Martí (11 de novembre).
El barri de Beulaigua es troba al sector de ponent del terme, a banda i banda d’un curt camí.
La masia més notable del terme és Vilatammar, a la vall de la Riera Gavarresa, que conserva íntegra l’estructura de l’antiga domus o casa forta, coneguda com a vila rural des del segle X i com a casa forta des del segle XII. Fou dels cavallers cognomenats Palmerola, que hi residiren als segles XIII i XIV, època de la qual daten les construccions més antigues. Enlairada en un puig, és voltada d’una lliça i dependències, té un antic portal adovellat i restes ben evocadores a l’interior. Hi hagué una capella de Sant Miquel des del segle XIII, desapareguda des del 1685. Altres masies importants al terme són l’Almató, situada al sector septentrional, el Molí de les Vinyes, al costat del curs de la riera de Lluçanès, la Coromina i el Prat.
El terme de Sant Martí d’Albars consta des del 905 com a filial de Santa Maria de Lluçà. Se n’independitzà a la fi del mateix segle X, i l’església fou refeta al segle XII. Al llarg d’aquest segle, per deixes dels senyors de Lluçà i altres terratinents, passà a dependre en gran part del monestir de Lluçà, i el seu prior era el qui nomenava els rectors de Sant Martí. El monestir hi tenia una batllia de sac, de la qual depenien els masos del Prat, el Perer, l’Almató, Albars i Fumanya. El territori formà part sempre de la baronia de Lluçanès, i després de la sotsvegueria, i forma municipi independent des del 1830.
Adscrit a la comarca d’Osona, el 25 de juliol de 2015 Sant Martí d’Albars participà en una consulta per decidir la constitució o no de la nova comarca del Lluçanès i si el municipi volia formar-hi part. Amb una participació de quasi el 72%, guanyà el vot afirmatiu amb el 72% de vots. Finalment, el maig del 2023, el Parlament de Catalunya aprovà la constitució de la comarca independent del Lluçanès, formada per Sant Martí d’Albars i vuit municipis més pertanyents a Osona i el Bages.