Situació i presentació
La serra de les Garrigues al N, la vall de Fonollosa a migdia i la depressió del Cardener a llevant constitueixen el marc geofísic d’aquesta extensa demarcació. La serra de Castelltallat —amb el punt culminant a 936 m— és l’element orogràfic principal. L’ample altiplà superior, en el qual s’han desenvolupat històricament els nuclis de població més importants, fa d’espina dorsal, i s’estén de ponent a llevant des del confí segarrenc fins a la vora del Cardener, bo i separant la vall de la riera de Coaner, al N, de la que ha obert la riera de Fonollosa, o de la Vall, al vessant de migdia. La xarxa hidrogràfica és constituïda per la riera de Salo i la de Coaner, que davallen paral·leles per la meitat N del territori. La primera procedeix de la serra de Pinós i de la vall de Matamargó; la segona es forma al vessant septentrional de la serra de Castelltallat. Ambdues desguassen al Cardener per la dreta, aigua amunt de Súria.
Sant Mateu de Bages limita al N amb Cardona i Navars, a l’E amb Súria i Callús, al S amb Fonollosa i Aguilar de Segarra i a l’W amb Sant Pere Sallavinera (Anoia), la Molsosa i Pinós (Solsonès). El terme comprèn, a més del poble de Sant Mateu de Bages, cap administratiu, els pobles de Castelltallat i Coaner, el llogaret de Salo i l’antiga Colònia Valls, compartida amb el terme municipal de Navars fins l’any 2000, quan se segregà d’aquest terme i passà a pertànyer únicament de Sant Mateu de Bages.
Dues carreteres locals comuniquen el terme amb la carretera comarcal C-55 de Manresa a Solsona, la de Callús fins al lloc dit de la Creu Escapçada, passant per Sant Mateu, i la de la Colònia Valls a Salo.
La població i l’economia
La població (santmateuencs), que davallà considerablement al llarg de la segona meitat del segle XIX, visqué un període de recuperació entre 1900-30. A partir d’aquesta data, la pèrdua de població fou gradual i irreversible. El 1986 hi havia 581 h, el 1991 i el 1996 la població era de 545 h i 513 h, respectivament i el 2005 era de 665 h.
El paisatge forestal, constituït per pins (pi blanc i pinassa), alzines i abundant matollar, envaeix una bona part de terres que havien estat dedicades a conreus i que són abandonades a causa del despoblament dels vells llogarets i masies. Els principals conreus del terme són el blat, l’ordi i el farratge. La ramaderia és una activitat força important en el conjunt de l’economia del municipi. La cria d’aviram i de bestiar porcí són les més representatives del sector. Per contra, l’activitat industrial del municipi no està gaire desenvolupada. Tanmateix, en altres temps s’explotaren unes mines de lignit que motivaren un projecte de ferrocarril fins a Castelltallat i l’activitat industrial es concentrava al nucli fabril de la Colònia Valls.
El poble de Sant Mateu de Bages
La Vila, Sant Mateu de Bages
© C.I.C - Moià
El poble de Sant Mateu de Bages (569 m; 96 h el 2006) és situat en un planell a l’angle inferior SE del territori, amb bones vistes cap a les terres baixes de la comarca, cosa que motivà aquell antic renom popular de Mirabages.
L’església parroquial de Sant Mateu de Bages és documentada des de l’any 983. Tot i que el temple va ser refet en èpoques posteriors, el 1831 fou substituït totalment per un de nou, encara que conservà el campanar antic, que constitueix un dels pocs exemples de campanar de torre coneguts a Catalunya en època preromànica. El campanar és de tres pisos, amb finestres d’arc de ferradura, els capitells de les quals es conserven al Museu Comarcal de Manresa. Als baixos de la rectoria, un curiós conjunt de sepultures antropomorfes són testimoni de l’antiguitat d’aquest centre parroquial. No gaire lluny del nucli, hi ha les ruïnes del castell de Sant Mateu, dit també de les Planes, nom d’una antiga masia veïna. El castell, documentat des del 983, fou possessió dels Cardona i després dels Boixadors. El poble celebra la festa major el tercer diumenge de setembre.
Altres indrets del terme
Cal Solar Nou, Sant Mateu de Bages
© C.I.C -Moià
Entre els altres indrets del terme hi ha els nuclis de Castelltallat, Salo, Coaneri i Valls de Torroella, antigament anomenada la Colònia Valls. Entre les masies i les esglésies destaca la gran masia del Semís, que consta ja en un document del 1175, és una de les cases més velles del terme. Era propietat del monestir de Ripoll i conserva un interessant arxiu. Altres grans masies són les de les Planes, Figuera, Puigdellívol, les Feixes, Bonsfills, Claret dels Cavallers i les Selves, entre d’altres. Altres esglésies són les de la Mare de Déu de la Sala —patrona del poble—, romànica del segle XII, completament destruïda, amb la gran casa forta annexa, i la de Sant Joan de Cans (segles XII-XIII) o Sant Martí de Feixes, documentada l’any 1298, també romàniques. Al peu del turó del castell de Sant Mateu, hom troba l’esglesiola romànica de Sant Miquel de les Planes, relacionada sens dubte a l’origen amb el castell. Apareix documentada l’any 1361. L’absis és de planta rectangular. Prop d’aquesta, hom pot veure les ruïnes d’una altra capella, també romànica, dita de Sant Martí de les Planes, la qual també apareix documentada l’any 1361. L’església sufragània de Sant Cristòfol de Figuera, documentada des del segle XII, és una construcció romànica encastada en l’altívol Mas Figuera, en un fondal del vessant meridional de la serra de Castelltallat. L’església apareix esmentada l’any 1207.
Finalment, cal esmentar el dolmen de Castell-tallat, que és situat entre els nuclis de Sant Mateu de Bages i Castelltallat, abans d’arribar al lloc de la Creu Escapçada, dintre l’heretat de Figuera.