El castell, del qual es conserven algunes restes, és esmentat ja el 1108. El seu terme comprenia les parròquies de Montornès i de Vallromanes (que formaren una sola batllia i, des del segle XIX, un sol municipi, fins que Vallromanes se'n separà al començament del segle XX). A la baixa edat mitjana també en depenia el veí terme d’Alella (Maresme). Fou propietat comtal fins que el 1342 fou venut als Montornès, senyors de la torre Tavernera. i, des del segle XVII, els Taverner, després comtes de Darnius. El comte de Darnius reconstruí el 1718 la torre Tavernera, antiga domus del terme que succeí l’enderrocat castell com a centre de la senyoria. Era una edificació de grans dimensions amb muralles que en alguns punts aprofitaven les parets de roca natural. Avui només en queda d'empeus una meitat de la torre circular de l'Homenatge. El nom es deu a l'existència d'una capella propera dedicada a Sant Miquel.