Fundat pel comte Ferran González (919), és una bella mostra del romànic castellà. L’església, consagrada el 1088, fou totalment refeta (s. XVIII) per Ventura Rodríguez. El claustre (s. XI-XII), de dos pisos d’arcuacions sobre doble columna, és famós pels baixos relleus dels angles i per la col·lecció animalística dels seus capitells, obra de mestres del Llenguadoc. Entre moltes obres d’orfebreria que s’hi conserven destaquen el calze mossàrab d’argent daurat (~1040) i el frontal romànic de coure on hi ha gravades figures dels apòstols. En el seu escriptori foren escrits, a l’edat mitjana, manuscrits litúrgics visigòtics importants, molts dels quals són en altres biblioteques (París, Londres, etc). La comunitat monàstica actual, que arrenca de la restauració que en féu, el 1880, la congregació benedictina de Solesmes, s’ha consagrat al conreu del cant gregorià i a la interpretació de melodies litúrgiques mossàrabs. Entorn del monestir s’aplega una petita localitat de 328 h (1991).