Rafael Santos i Torroella
Estudià dret a Valladolid i Salamanca. Col·laborà en
Juliol
de Barcelona (1936) i el 1938 guanyà el premi de poesia El Combatiente del Este a València (1938). Publicà els reculls
Sombra infiel
(1949),
Hombre antiguo
(1956, premi Ciutat de Barcelona),
Cerrada noche
(1959, premi Boscà),
Poesía 1935-1962
i
D’una ciutat
(1975-76). Organitzà el congrés de poesia de Segòvia (1952), que agrupà poetes catalans i castellans. Fundà revistes com
Lazarillo
,
Cobalto
i
Joc Net
, així com el
Club Cobalto 49
i l’Escuela de Altamira (1948). Col·laborà en
Dau al Set
,
Goya
,
Revista de Occidente
,
Canigó
i moltes altres revistes d’Europa i Amèrica. Portà la pàgina artística d'
El Noticiero Universal
. Professor d’història de l’art a l’Escola Superior de Belles Arts de Barcelona i de la Universitat de Barcelona, com a crític publicà
Turner
(1947),
Salvador Dalí
(1952),
Joan Miró
(1956),
Julio Antonio
(1969),
Francisco Miralles
(1974),
Nèstor
(1978), el recull
Mariano Fortuny
(1982),
La miel es más dulce que la sangre
(1984),
Salvador Dalí corresponsal de J.V.Foix
(1986),
Dalí residente
(1992) i
Los putrefactors
de Dalí y Lorca
(1995). Dirigí
Historia de la pintura universal
de l’editorial Aguilar,
Maestros actuales de la pintura y escultura catalanas
i l'
Enciclopèdia vivent de la pintura i l’escultura catalanes
(1985-97). Corresponent de l’Academia de San Fernando de Madrid (1974) i membre de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (1985), com a dibuixant retratà molts intel·lectuals i artistes i exposà a Barcelona i Vilanova i la Geltrú el 1976. Creu de Sant Jordi (1992).