Rafael Santos i Torroella

Estudià dret a Valladolid i Salamanca. Col·laborà en Juliol de Barcelona (1936) i el 1938 guanyà el premi de poesia El Combatiente del Este a València (1938). Publicà els reculls Sombra infiel (1949), Hombre antiguo (1956, premi Ciutat de Barcelona), Cerrada noche (1959, premi Boscà), Poesía 1935-1962 i D’una ciutat (1975-76). Organitzà el congrés de poesia de Segòvia (1952), que agrupà poetes catalans i castellans. Fundà revistes com Lazarillo , Cobalto i Joc Net , així com el Club Cobalto 49 i l’Escuela de Altamira (1948). Col·laborà en Dau al Set , Goya , Revista de Occidente , Canigó i moltes altres revistes d’Europa i Amèrica. Portà la pàgina artística d' El Noticiero Universal . Professor d’història de l’art a l’Escola Superior de Belles Arts de Barcelona i de la Universitat de Barcelona, com a crític publicà Turner (1947), Salvador Dalí (1952), Joan Miró (1956), Julio Antonio (1969), Francisco Miralles (1974), Nèstor (1978), el recull Mariano Fortuny (1982), La miel es más dulce que la sangre (1984), Salvador Dalí corresponsal de J.V.Foix (1986), Dalí residente (1992) i Los putrefactors de Dalí y Lorca (1995). Dirigí Historia de la pintura universal de l’editorial Aguilar, Maestros actuales de la pintura y escultura catalanas i l' Enciclopèdia vivent de la pintura i l’escultura catalanes (1985-97). Corresponent de l’Academia de San Fernando de Madrid (1974) i membre de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (1985), com a dibuixant retratà molts intel·lectuals i artistes i exposà a Barcelona i Vilanova i la Geltrú el 1976. Creu de Sant Jordi (1992).