i Sarrià de Ter | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

Sarrià de Ter

Municipi
Gironès

Sumari de l’article

Sarrià de Ter
© Fototeca.cat
Municipi del Gironès.
Població: 
4.468 h
[2009]
Extensió: 
4 km2

Situació i presentació

Confronta amb els termes de Sant Julià de Ramis (N), Girona (E i S) i Sant Gregori (W). és situat, doncs, al N de la ciutat de Girona, a la vorera esquerra del Ter, que fa de límit oriental del terme amb la plana de Campdorà, antigament del municipi de Celrà, però en l’actualitat agregada a Girona. A llevant del pla de Sant Gregori, el territori és accidentat pels darrers contraforts sud-orientals de la serra de Rocacorba. Drena l’antic terme municipal el curs baix de la riera de Xuncla o torrent de Sarrià, que desguassa per l’esquerra al Ter, dintre el municipi. Annexat a Girona el 1976 per decret, fet al qual s’oposà legalment el consistori d’aleshores, recuperà el 1983 el seu autogovern. Els dos nuclis històrics de poblament de l’antic terme de Sarrià de Ter són Sarrià de Dalt, antic centre del municipi, i Sarrià de Baix, cap de municipi, format al llarg del camí ral en l’època moderna. Ha crescut alguna urbanització, com el Pla dels Vinyers. Travessa el terme la carretera N-II de Barcelona a la Jonquera que enllaça dins el terme amb l’autopista AP-7, del mateix recorregut, i amb la C-66 de Besalú a Palafrugell. El fet que el camí tradicional passi prop del Ter (després de travessar-lo en aquest sector) ha condicionat l’estructura urbanística de la població i l’evolució econòmica del municipi, potenciada per la proximitat de la ciutat.

La població i l'economia

La població de Sarrià ( sarrianencs ) presenta un creixement ininterromput des del primer fogatjament conegut fins als temps moderns. Segons les primeres dades, del 1379, Sarrià tenia 16 focs; tots eclesiàstics, per tal com pertanyia al monestir de Sant Pere de Galligants i a la pabordia de Xuncla, de la col·legiata de Sant Feliu de Girona. El 1553 els focs eren ja 24. El cens del 1718 assenyalava 118 h; el 1787 se'n comptaven 546. El 1860 hi havia 900 h que es destriaven en 8 famílies al nucli de Sarrià de Dalt, o antic poble, i 139 famílies al de Sarrià de Baix, prop del camí ral; a la resta del terme hi havia 21 masies, entre les quals cal destacar la de Xuncla, centre de la pabordia esmentada, i els masos Areu, Carròs, Colobret, Mates, el Nadal, la Rovira, el Tomàs, les Vinyes i l’Horta. El 1900 hi havia al terme de Sarrià 936 h i el 1930 n'hi havia 1 176. En el cens del 1960 constaven 1 821 h i en el del 1975, al moment precedent de la incorporació a Girona, tot el terme tenia 3 754 h. Aquest augment demogràfic va ser provocat per la immigració, atreta per la forta demanda laboral en el sector industrial. Ja en la dècada dels vuitanta i també en els noranta s’inicià una davallada demogràfica apreciable, com es registrava en el cens del 1991, amb 3 237 h. Amb el canvi de segle, però, la tendència es capgirà i el 2001 la població assolí els 3 708 h, que passaren a 4 036 h el 2005. La dedicació tradicional a l’agricultura i a l’explotació dels recursos forestals, base d’algunes serradores, començà a declinar a la fi del s XIX, quan s’hi instal·là una fàbrica de pasta de paper. Fins a la dècada del 1950, però, encara restaven algunes explotacions agràries, que han anat desapareixent. Les escasses hectàrees conreades, majoritàriament de secà, es dediquen principalment al farratge. La industrialització s’inicià amb la fàbrica de paper de Felip Flores, que el 1869 feia pasta de paper per a la fàbrica L’Aurora, de Girona, en un molí situat a Sarrià de Baix. Aquest petit negoci s’amplià el 1872 en constituir-se en societat d’accionistes. El 1914 es va formar la Societat Paperera del Ter, que, juntament amb la fàbrica Mitjans, formaren la base del teixit industrial de la vila. Aquesta darrera fàbrica, un cop acabada la Guerra Civil de 1936-39, va vendre la llicència per a la fabricació de paper a l’empresa Torras Hostench (que passà posteriorment a denominar-se Torraspapel), de manera que el 1942 ja eren en funcionament les societats papereres i de manipulats que gairebé han monopolitzat l’activitat industrial moderna del municipi. La paperera Torraspapel ha esdevingut capdavantera en el subsector del paper estucat a l’Estat espanyol i també en produeix una bona part del paper d’impressió i escriptura. Les seves instal·lacions i les vicissituds per les quals ha passat han tingut múltiples repercussions a l’àrea de Girona, tant en l’àmbit econòmic, com social i mediambiental. Altres fàbriques de manipulats de paper giren a l’entorn d’aquesta indústria, fet que afavoreix l’oferta de tota una sèrie de serveis i de manufactures complementàries de manipulats de paper. La zona industrial de Sarrià de Ter es localitza a tots dos costats de la carretera, amb una infraestructura de serveis bàsics. S'ha desenvolupat també un sector de naus comercials i de serveis a l’autovia de Sarrià.

Els pobles de Sarrià de Baix i Sarrià de Dalt

El poble de Sarrià de Dalt (70 m d’altitud), nucli antic de poblament i també antic centre del municipi, és situat a la dreta del torrent de Sarrià o de Xuncla, al sector muntanyós del terme. La seva parròquia de Sant Pau és documentada ja al segle XI ( Sancti Pauli de Sarriano ) i era possessió del monestir de Sant Pere de Galligants. El 1698 era lloc reial. A la fi del segle XVI i a la primeria del XVII es construïren algunes cases a la vora del camí de França, prop de la cruïlla amb el pont del Ter (Pont Major). Les primeres que s’hi instal·laren eren relacionades amb les diligències i els carruatges que enllaçaven les diverses rutes que confluïen vers Girona.

 Aquest nou nucli de Sarrià de Ter s’anomenà inicialment Sarrià de Baix, que actualment és considerat cap de municipi. El 1795 els habitants d’aquest nou nucli de poblament sol·licitaren el permís per a construir una església al Carrer, com també era anomenat el veïnat de Sarrià de Baix, cosa que obtingueren. Vers el 1800 començaren les obres del nou temple, dedicat a la Mare de Déu de la Misericòrdia, d’estil neoclàssic, que no pogué ésser acabat per causa de la guerra del Francès, durant la qual el temple inacabat va ser ocupat per les forces franceses, primerament com a lloc d’aprovisionament, i després com a hospital de guerra. L’edifici restà inacabat fins a temps ben recents. L’any 1925, es constituí en parròquia independent sota l’advocació de la Mare de Déu de la Misericòrdia, patrona del poble. Pel que fa a l’urbanisme, quan es modificà el traçat de la carretera N-II que prové de Barcelona i es dirigeix a la Jonquera, el pla de Sarrià quedà partit en dues meitats, fet que comportà el declivi de l’agricultura i l’eixamplament del nucli urbà, amb la construcció de nous carrers en direcció a ponent. A banda i banda de la nova pista s’aixecaren nous grups d’habitatges que van ésser ocupats per un contingent notable de població nouvinguda. Cal destacar, també, la construcció d’un grup d’habitatges de la fàbrica paperera que aleshores era Torras Hostench, situats en el punt d’unió del pla amb els vessants llevantins de la serra. Malgrat el pas de la carretera general, el pla de Sarrià oferia bones perspectives de desenvolupament urbà si no haguessin estat estroncades amb la construcció de l’autopista AP-7, que, amb el seu sistema d’enllaços, es pot dir que ha trencat el territori. Actualment Sarrià de Ter forma un continu urbà amb Girona a través del barri del Pont Major.

A Sarrià de Ter obrí les portes el Centre de Visitants del Gironès, que en els prop de 900 m² repartits entre planta baixa i pis de l’edifici, compleix les funcions d’oficina comarcal de turisme, centre d’interpretació del territori, espai de gastronomia, botiga de productes artesanals i alimentaris del territori, espai de tallers i activitats didàctiques i sala d’exposicions temporals

Entre les diferents entitats del terme destaca la Unió Esportiva Sarrià, que disposa de diverses instal·lacions. Pel que fa a les celebracions, cal esmentar la festa major de Sarrià de Baix, que s’escau al setembre, a continuació de la festa de Sarrià de Dalt.

La història

La resta més antiga de Sarrià és la vil·la romana del Pla de l’Horta, datada al s I aC, on durant les excavacions del 1970 es pogueren trobar cinc estances pavimentades amb mosaic policrom, en deficient estat de conservació per culpa d’un incendi, i també abundants restes ceràmiques. En unes excavacions posteriors, el 2008 hom descobrí en aquest mateix emplaçament les restes d’una font monumental. La proximitat de Sarrià a la ciutat de Girona ha provocat que rebés les conseqüències dels sovintejats setges de la capital, per bé que aquest fet ha estat també un factor de creixement en èpoques de pau. Al començament del s XVIII la població ultrapassà els contorns de la parròquia de Sant Pau, i el 1787 assolí els 546 h, la majoria dels quals eren jornalers, agricultors i artesans, amb un comerç en alça i un sector de la construcció que havia crescut extraordinàriament al llarg del segle. Durant la guerra del Francès, Sarrià fou atacat i ocupat per les tropes napoleòniques. El 1843 el general Prim hi establí el seu quarter general, i a les guerres carlines el general Savalls atacà el fort que guardava l’entrada del pont del Ter i l’enderrocà.

Col·laboració: 
JoNF

Llegir més...