Representant de l’escola sienesa, fou el principal continuador, durant la primera meitat del s XV, de la tradició gòtica bizantinitzant del s XIV. La seva obra més important és el Políptic (1437) —avui desmembrat de l’altar major de la catedral de Borgo San Sepolcro (National Gallery, Londres; col·l particular, Bordeus; Musée Condé, Chantilly; Staatliche Museen, Berlín; col·l Berenson, Settignano)—, en el qual, malgrat l’estilització de les figures i el refinament propi del corrent gòtic internacional, mostra un coneixement de les innovacions sobre l’aplicació de la perspectiva introduïdes per l’escola florentina. És autor també d’un tríptic de la Mare de Déu amb l’Infant (Museo Diocesano, Cortona), Sant Martí i el poble (1433, col·l Chigi-Saraceni, Siena) i d’una Visió de Sant Tomàs (Pinacoteca Vaticana, Roma) que mostren la influència dels grans pintors sienesos Duccio i S.Martini.