Estudià la carrera de dret, que no exercí; col·laborà, sovint amb pseudònim, en El Sol i La Abeja de Barcelona. Reuní diverses col·leccions d’entomologia i malacologia, i també de ceràmica, numismàtica i antiguitats, que a la seva mort passaren al Museu Martorell de Barcelona. Pertangué a una gran quantitat d’entitats científiques i culturals de Catalunya i l’estranger. Publicà obres de caràcter científic: El secreto de la doble vista antimagnética (1847), Historia de los aeronautas y los globos aerostáticos (1847), Importancia de los estudios entomológicos (1871) i Montserrat subterránea (1882), i literari: Novísimo manual epistolar (1849, sovint reeditat) i Don Enrique el doliente (1853); és autor també d’un Diccionario manual... de las lenguas catalana-castellana (1851, el volum corresponent a la part castellana-catalana aparegué el 1853), reeditat com a mínim set vegades en castellà i sis en català, a partir del 1878.