Eugeni de Savoia-Soissons

l’Invencible a (snom.)
Eugeni de Savoia
(París, 1663 — Viena, 1736)

Príncep de Savoia i marquès de Saluzzo.

Fill d’Eugeni Maurici di Savoia-Carignano, comte de Soissons, i d’Olimpia Mancini, neboda del cardenal Mazzarino. Mort el seu pare, s’exilià als Països Baixos amb la seva mare, acusada de practicar la bruixeria. Obligat a fer estudis eclesiàstics (1683), els deixà per entrar a l’exèrcit de Lluís XIV de França. Més tard, passà al servei d’Àustria i obtingué la victòria de Zenta, que permeté als austríacs d’imposar-se a Polònia i Hongria. Durant la guerra de Successió espanyola combaté contra França. El 1706 alliberà Torí del setge francès. Després de la pau de Rastatt (1714), comandà una expedició contra els turcs, als quals s’imposà. Gran humanista, fou un mecenes de les arts.