Dirigent del Dresdner Bank (1908-15) i del Reichsbank, on fou president (1924-30), tingué un paper important en l’estabilització de la moneda alemanya, oposant-se al pagament de les reparacions de guerra. Col·laborà amb el moviment nacionalsocialista, i fou ministre d’economia nacional (1934-37) i sense cartera (1937-44); fou arrestat pel juny del 1944 perquè participà en un complot contra Hitler. Jutjat a Nuremberg, fou absolt i posteriorment condemnat a vuit anys en el camp de concentració de May, d’on sortí el 1949, i presidí la banca Schacht (1953-63). Publicà Die Stabilisierung der Mark (1927), Das Ende der Reparationen (1931) i 76 Jahre meines Lebens (1953).