(Altona, Hamburg, 1864 — Los Angeles, Califòrnia, 1937)
Filòsof anglès d’origen alemany, principal representant del pragmatisme a Anglaterra, que ell anomenà humanisme, per tal de recalcar la dimensió de satisfacció de necessitats o utilitats humanes que caracteritza i dóna valor a tota manifestació cultural, per abstracta que sembli.
Corregí el relativisme del criteri pragmatista de veritat mitjançant el principi selectiu de l’eficàcia social. Obres: Studies in Humanism (1907), Logic for Use. An Introduction to the Voluntarist Theory of Knowledge (1929).