Fou alumne de David i de Friedrich Gilly a l’Acadèmia de Berlín. Féu llargues estades a Itàlia i a París. Instal·lat a Berlín, es dedicà en un primer moment a la pintura i tot seguit a l’arquitectura. Membre (1811) i professor (1820) de l’Acadèmia, el 1839 fou nomenat director de les construccions regionals. Inicialment la seva obra s’inscriu dintre el neogoticisme; sobresurt en aquest moment el monument a la reina Lluïsa (1810) i la Friedrich Werdersche Kirche (1825-30), però s’imposà com a arquitecte neoclàssic amb obres com Neue Wache (1816-18), a Unter den Linden, Altes Museum (1823-28), Königliches Theater der Gendarmenmarkt (1821, destruït i reconstruït) i Bauakademie (1831-36, destruïda completament el 1962). Féu el projecte d’un palau per al rei de Grècia, a l’Acròpolis, que no arribà a construir. En alguns projectes de cases de camp i en un centre comercial (1829) utilitzà la maçoneria i el vidre amb gran efectivitat i influí —a través de Mies van der Rohe— en l’arquitectura d’avantguarda del segle XX.