Estudià a Berlín, on freqüentà els cercles literaris del naturalisme. Juntament amb A.Holz publicà les narracions Papa Hamlet (1889) i Neue Gleise (‘Noves vies’, 1892) i el drama Die Familie Selicke (1890), on dugueren a la pràctica una concepció pròpia del naturalisme. El drama Meister Oelze (1892), biografia d’un assassí, és considerada la seva obra individual més important. Posteriorment en les proses poètiques In Dingsda (1892) i Frühling (‘Primavera’, 1896) adoptà un to més líric, i en les novel·les, entre les quals es destaquen Der Prinz (‘El príncep’, 1908), Amb toten Punkt (‘En un punt mort’, 1909) i Aufstieg (‘Ascensió’, 1911), mostra preocupacions de caire místic i filosòfic. Escriví també nombrosos assaigs.