Visqué a Berlín (1797-1801), on conegué F.Schleiermacher, i més tard a París (fins el 1804), on estudià sànscrit i llengües de l’antiga Pèrsia. Col·laborador de revistes conservadores, com Europa (1803-05), es convertí al catolicisme (1808). A partir del 1809 entrà al servei del govern austríac com a diplomàtic. És considerat com un dels teòrics i programadors més brillants del Romanticisme, el qual definí com a “poesia universal i progressiva” en la revista Athenäum, que fundà juntament amb el seu germà August Wilhelm el 1798. Autor d’aforismes, d’escrits crítics i històrics, com Über Goethes Meister (‘Sobre el Meister de Goethe’, 1798), Von der Weisheit der Inder (‘Sobre la saviesa dels indis’, 1808), els seus estudis sobre filosofia de la història (1829) són marcats per l’esperit cristià i restaurador propi de l’època. La seva novel·la Lucinde (1799), on es decanta per l’amor lliure, fou motiu de fortes polèmiques.