Conreà sobretot l’estudi històric i literari; cal esmentar-ne Philipp II oder Religion und Macht (‘Felip II o religió i poder’, 1931) i Der Dichter vor der Geschichte (‘El poeta davant la història’, 1944). Fou autor, així mateix, d’assaigs filosoficoreligiosos com Gedanken des Friedens (‘Pensaments de la pau’, 1946). Publicà també reculls de poesia com Sonette (1939) i Die neuen Türme (‘Les noves torres’, 1946), narracions, entre les quals cal destacar Der Tröster (‘El conhortador’, 1934), i drames com Der grosse Verzicht (‘La gran renúncia’, 1950). Durant el nazisme hom li prohibí de publicar i fou acusat d’alta traïció. Després de la Segona Guerra Mundial, fou un dels principals artífexs de la represa cultural a Alemanya.