Estudià a l’Acadèmia de Belles Arts de Budapest i després a París, on es traslladà el 1936. Promotor, des del 1948, del dinamisme espacial, i capdavanter de l’art cinètic. El 1954 construí, a París, una torre espaciodinàmica, cibernètica, que vol ésser la identificació d’escultura i arquitectura. Les seves teories sobre el dinamisme lluminós es palesen, per exemple, en Lux I (1957), mentre que amb Chronos I introduí el factor temps en les seves obres. El 1960 creà un Musiscope, orgue electrònic que permetia d’obtenir sobre una pantalla moltes combinacions de formes i colors. El 1968 obtingué el premi de la Biennal de Venècia. Posteriorment, el seu interès se centrà en l’aplicació de la tècnica i la cibernètica a l’art i a l’urbanisme (La cité cibernetique, 1969). Des del 1980 té una exposició permanent a la seva casa natal.