Professor a Greifswald, fou un dels principals representants de l’anomenada filosofia de la immanència. Centrat en el problema gnoseològic, desenvolupà més els seus aspectes idealistes i sensacionalistes que no pas les seves implicacions cientificoneutralistes. És autor d'Erkenntnistheoretische Logik (‘Lògica gnoseològica’, 1878), Grundrisss der Erkenntnistheorie und Logik (‘Esbós de la teoria del coneixement i de la lògica’, 1894) i Die immanente Philosophie (1897).