El 1934 començà a estudiar cant al conservatori de Berlín. Quatre anys més tard fou contractada per l’òpera de la Ciutat de Berlín, i més tard amplià la seva formació amb M. Ivogün. El 1944 el director Karl Böhm la incorporà a l’Òpera de Viena fins el 1950. Durant aquests anys, debutà al Covent Garden de Londres el 1947. Cantà assíduament al teatre londinenc, on es destacà en el repertori alemany (R. Strauss, W.A. Mozart, R. Wagner) i italià (G. Verdi, G. Puccini), que interpretà en anglès. Cantà també regularment amb la Scala de Milà (1949–63), al Festival de Salzburg (1949–64) i a l’Òpera de San Francisco (1955-64). El 1965 debutà al Metropolitan de Nova York. El 1964 es presentà a Barcelona amb Così fan tutte. Fou una intèrpret molt destacada tant del repertori alemany com de l’italià, però excel·lí sobretot amb W.A. Mozart i R. Strauss: foren especialment celebrades les interpretacions de Donna Elvira (Don Giovanni), la comtessa d’Almaviva (Les noces de Fígaro), Fiordiligi (Così fan tutte), Pamina (La flauta màgica) o la Mariscala (El cavaller de la rosa), entre d’altres. Feu nombrosos enregistraments fins a la seva retirada de l’escena operística, el 1972, i des d’aleshores fins al 1979, any de la seva retirada definitiva, es dedicà al lied i en feu nombrosos recitals. El 1953 es casà amb Walter Legge, fundador de la Filharmònica de Londres i executiu d’una companyia discogràfica, amb la qual enregistrà molts discs. Naturalitzada britànica, rebé el títol de dama de l’Imperi Britànic el 1992. La seva adhesió al partit nazi fou motiu de polèmica, de la qual es defensà adduint que sota el Tercer Reich era l’única manera de poder cantar.
Elisabeth Schwarzkopf
© EMI Music Spain
Nom amb el qual és coneguda la soprano alemanya Olga Maria Elisabeth Friederike Schwarzkopf.