Vicari de l’església d’Estrasburg (1899-1912), fou director de l’Institut Teològic (1903-16) i organista de la Societat J.S. Bach de París. Doctor en medicina (1911), fundà i dirigí un hospital per a guarir malalties tropicals a Lambarene, a les despeses del qual subvenia amb conferències i concerts —alguns amb Pau Casals— per tot Europa. A Barcelona, al Palau de la Música Catalana, interpretà a l’orgue (1911) la Missa en Si menor de J.S. Bach i també (1921), del mateix compositor, la Passió segons Sant Mateu.
Premi Nobel de la pau i membre de l’Acadèmia de les Ciències Morals i Polítiques de París (1952). És autor de: Jean-Sébastien Bach, le musicien-poète (1905), Geschichte der Leben-Jesu-Forschung (‘Història de la investigació de la vida de Jesús’, 1906), Zwischen Wasser und Urwald (‘Entre aigua i selva verge’, 1921). Kulturphilosophie (Filosofia de la cultura 1923).