Professor en diverses universitats italianes i estrangeres, evolucionà des de l’idealisme de Gentile fins a un espiritualisme cristià, inspirat en Agustí, Pascal i Rosmini, pensadors als quals dedicà importants monografies. Fundà (1946) el Giornale di metafisica, i la seva obra, traduïda quasi íntegrament al castellà, influí tot l’àmbit de parla castellana. A més de diversos estudis sobre Plató, la història de la filosofia en general i la filosofia italiana i actual en particular, publicà, entre altres obres, L’interiorità oggetiva (1951), Atto ed essere (1956) i Dall’attualismo allo spiritualismo critico (1931-38) (1966).