La seva obra palesa la preocupació per la societat siciliana i pel poder de la màfia, a través d’una mescla d’història i de ficció. Reflectí aquesta temàtica en novel·les ( Le parrocchie di Regalpetra , 1956; A ciascuno il suo , 1966; Todo Modo , 1974; La scomparsa di Majorana , 1975; Candido , 1977; 1912+1 , 1986; Il Cavaliere e la morte , 1988; etc), narracions ( Gli zii de Sicilia , 1958), assaigs ( Pirandello e la Sicilia , 1961; Il caso Moro , 1978; A futura memoria , 1989), obres teatrals ( L’onorevole , 1965) i el diari Nero su nero (1979). En 1975-77 fou regidor a l’Ajuntament de Palerm com a independent pel Partit Comunista, i en 1979-83 fou diputat al Parlament italià pel Partit Radical.
Leonardo Sciascia
© Fototeca.cat
Escriptor sicilià.