Una paràlisi infantil el deixà coix de per vida. Després dels estudis universitaris a Edimburg començà com a advocat amb càrrecs de l’administració local que li feren conèixer molt bé el tarannà escocès. Començà la seva tasca literària com a compilador de balades escoceses i conreant la poesia romàntica narrativa (The Lady of the Lake, 1810), bé que la seva producció no pogué competir amb la de Byron en el favor del públic. Quant a la novel·la, gènere que començà amb Waverley (1814), fou el responsable de la novel·la històrica en l’època victoriana, i es caracteritza per l’atmosfera de llegenda i misteri que envolta els personatges i llurs aventures, i per la precisió de detalls en la recreació de fets i ambients. Cal destacar, entre altres, Rob Roy (1818), portada diverses vegades al cinema, The Antiquary (1816), la popular Ivanhoe (1819), també portada al cinema (1952), The Bride of Lammermoor (1819), d’on sortí, entre altres òperes, la Lucia de Lammermoor de Donizetti (1835), i Quentin Durward (1823). Malgrat l’èxit immediat, la seva influència fou migrada sobre els grans novel·listes posteriors. Col·laborà en l'Edimburgh Review i donà ajut a la creació de la revista rival Quarterly (1809). A Catalunya, la influència de Scott durant la primera meitat del s. XIX fou molt important i sobrepassà, com a altres llocs, l’esfera purament literària per a incidir en diversos aspectes de la vida quotidiana. Hom ha considerat que aquesta acceptació pot ésser deguda tant al to eminentment conservador i historicista de la seva obra, que coincidia amb l’esperit d’una gran part del Romanticisme català, com a la seva condició d’escriptor del poble escocès, identificable en molts aspectes amb el català; en aquest sentit, cal esmentar que l'Oda d’Aribau fou comparada a una composició de Scott. Ja durant l’època absolutista de 1823-33, nombroses obres seves foren publicades per diversos editors de Barcelona —entre elles la primera traducció castellana feta a Espanya, El talismán (1826)—, el nombre de les quals augmentà considerablement després del 1833 (abans del 1850 hi havia com a mínim vint-i-dues obres publicades, moltes d’elles per Bergnes de las Casas, que n'era sovint el traductor); també a partir d’aquest any aparegueren interessants estudis sobre la seva obra en publicacions del moment, entre d’altres El Vapor (1833), Diario de Barcelona (1836) i Museo de Familias (1838); la seva influència és esmentada explícitament en els Recuerdos y Bellezas de España (1839) de Piferrer i Parcerisas; López i Soler es basà en Ivanhoe per a la redacció de la seva novel·la històrica Los bandos de Castilla (1830). Encara que en un nombre molt més reduït, les seves obres continuaren publicant-se al llarg del s. XIX, en ocasions com a fulletó del Diario de Barcelona. En català han estat traduïdes Ivanhoe, El nan negre (1936), Rob Roy (1965) i El Talismà (1982), entre d’altres.