i SEAT | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

SEAT

SinònimSocietat Espanyola d’Automòbils de Turisme
SinònimSocietat Espanyola d’Automòbils de Turisme
Sigla de Societat Espanyola d’Automòbils de Turisme SA , empresa dedicada a la fabricació d’automòbils de turisme promoguda per l’ Instituto Nacional de Industria (INI) el 1949 i fundada el 1950 amb la participació de FIAT i sis bancs espanyols.

Les entitats que participaren en l’operació foren el Banco de Bilbao , el  Banco Central , el Banco Español de Crédito , el Banco Urquijo , el Banco Hispano Americano i el Banco de Vizcaya .

El 1967 FIAT augmentà la seva participació del 6% al 36% de les accions; l’INI, contràriament, reduí la seva participació del 51% al 36%. L’empresa, amb la fàbrica a la Zona Franca de Barcelona des del 1954, adquirí el 1974 les instal·lacions de la firma Authi a Pamplona, que començà a produir el 1976 (20 900 vehicles) i posteriorment obrí una planta a Martorell (Baix Llobregat). La seva producció, ascendent fins el 1973, s’estabilitzà com a conseqüència de la crisi econòmica i de l’entrada de noves marques en el mercat, i el 1977 se situà en 353 329 vehicles. En crisi a partir del 1978, experimentà pèrdues creixents, especialment des de la retirada de FIAT el 1980.

L’INI n'assumí el control total i engegà un pla de salvament basat en la promoció de nous models, una forta reducció de personal (uns 8 000 empleats), la clausura d’algunes instal·lacions i la recerca d’un nou soci multinacional. El 1982 fou signat un acord de cooperació amb Volkswagen per a la fabricació, a la factoria de Landaben (Navarra), d’uns 120 000 automòbils anuals de la marca alemanya, destinats al consum intern i a l’exportació.

El 1986 l’INI vengué el 51% del capital a Volkswagen, que traslladà la seu social de Madrid a Barcelona. Davant les creixents pèrdues, Volkswagen endegà el 1993 un dràstic pla de reconversió i reestructuració industrial que comprenia la regulació d’ocupació de més de 8 000 treballadors, la venda de les empreses auxiliars, el traspàs de la factoria navarrersa a Volkswagen i, fins i tot, el tancament de la factoria de la Zona Franca, posteriorment desestimat per a dedicar-la a activitats auxiliars mentre la producció d’automòbils es concentrà a Martorell.

Gràcies als ajuts de l’administració i de Volkswagen pactats el 1995, a partir del 1997 l’empresa pogué obtenir beneficis, que el 1998 foren de 24 462 milions de pessetes. Tanmateix, la greu crisi econòmica mundial de finals de la primera dècada del sXXI precipità de nou les pèrdues: el 2008, vengué 368 000 cotxes, gairebé un 15% menys que l’any anterior, bé que el conjunt del grup Volkswagen tingué unes vendes globals de 6,23 milions de vehicles, el 0,6% més que el 2007.

A mitjan abril del 2009, la direcció del grup decidí adjudicar a la fàbrica de Martorell la fabricació a partir del 2011 del nou Audi Q3, un tot terreny urbà. Unes setmanes abans, el president de SEAT, Erich Schmitt, condicionava la fabricació d’aquest nou model a la prolongació dos anys més de l’expedient de regulació d’ocupació i a la congelació salarial per al mateix període de temps, exigències que els sindicats aconseguiren reduir de manera important. L’empresa sol·licità també ajudes públiques per valor de 309 milions d’euros, dels quals aconseguí gairebé la meitat amb les aportacions del ministeri d’indústria i la Generalitat de Catalunya.

L’abril de 2011 l’Audi Q3 fou presentat al Saló de l’automòbil de Xangai, fet que inaugurà l’entrada de SEAT al mercat xinès, amb la qual l’empresa esperava superar l’etapa de pèrdues.

Col·laboració: 
CMC / ARe / FCa
Llegir més...