Advocat, es féu càrrec aviat de la fàbrica cotonera familiar d’Esparreguera (colònia Sedó) i alhora inicià una intensa vida política. Fou elegit diputat a corts el 1899 i secretari del Foment del Treball Nacional el 1901 (el 1911 en fou president). Compaginà una actuació corporativa en defensa dels interessos econòmics industrials amb una activitat política vinculada a la Lliga Regionalista. Senador a partir del 1911, fou assessor econòmic de Canalejas l’any 1912, participà en diverses comissions parlamentàries i extraparlamentàries per a l’estudi de l’autonomia de Catalunya (el 1913 i el 1918) i fou un dels principals promotors patronals de la Comissió Mixta establerta el 1919 a Barcelona per a la resolució dels problemes socials. Quan Cambó fou ministre de finances (agost del 1921 — març del 1922) el nomenà governador del Banco de España i com a tal intervingué activament en l’elaboració del projecte de llei d’Ordenació Bancària presentat a l’octubre del 1921. Publicà la revista Comercio y Seguro.