En iniciar-se la guerra dels Segadors era catedràtic de l’estudi general de Lleida. Es mostrà afecte a França, fet pel qual Pèire de Marca el féu membre del Consell Criminal de l’Audiència de Catalunya. La seva actuació contra els desafectes a la causa francesa el convertí en el terror del Principat; dirigí detencions il·legals, com la de l’oïdor militar Domènec de Negrell (1649), i reprimí l’alçament antifrancès de Puigcerdà amb una gran ferocitat (1652). Poc abans de retre's Barcelona a Felip IV, fugí amb Josep de Margarit i altres i s’establí al Rosselló, on fou recompensat per Lluís XIV amb béns confiscats a nobles desafectes i amb el càrrec de governador del Rosselló (1654). Dirigí l’efímera reconquesta francesa de Ripoll (1653). Es dedicà a la persecució dels partidaris de la reunificació de Catalunya; el 1667 féu executar un gran nombre de revoltats contra la gabella imposada pel govern francès i el 1674 intervingué en els processos contra els participants en la nova revolta dels angelets. Des del 1668 fou comissari general del patrimoni reial al Rosselló.