i Segòvia | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Segòvia

Municipi
Espanya
L’aqüeducte de Segòvia
© Arxiu Fototeca.cat
Municipi de la província de Segòvia, Castella i Lleó, capital de la província.
Població: 
56.660 h
[2009]

Situada al vessant septentrional de la serra de Guadarrama, tingué, com la major part de les ciutats castellanes, un origen militar pel seu emplaçament defensiu a les vores de l’Eresma. Les seves funcions bàsiques són les administratives, comercials i militars; per a aquestes últimes compta amb l’Academia General de Artillería i l’Archivo General Militar. Hi ha algunes petites indústries metal·lúrgiques i químiques.Habitada pels vacceus, durant el domini romà depengué jurídicament de Clunia. Ocupada pels àrabs (s. VIII), hom els n'expulsà arran de la reconquesta de Toledo (1085). Des del s. XII fou un centre llaner i de draperia important, vinculat a la Mesta. El 1475 hi tingué lloc la concòrdia de Segòvia. Participà en l’alçament de les Comunitats de Castella, dirigida per Juan Bravo. Al s. XVII entrà en decadència, situació que a la centúria següent hom intentà de superar, sense èxit, en crear-hi la Real Compañía Segoviana de Manufacturas de Lana (1763). D’ençà de la segona meitat del s. XIX ha experimentat una certa recuperació. Conserva un aqüeducte romà, en molt bon estat, format per dues fileres d’arcs de més de 700 m de longitud. Conserva també una gran part de les muralles medievals, amb les portes de San Andrés, San Cebrián i Santiago, i l’Alcázar, l’origen del qual es remunta a una antiga fortalesa del s. XI, ampliada als s. XIII i XV; fou reconstruït fidelment a la fi del s. XIX després de l’incendi del 1862. Té unes quantes esglésies romàniques: San Juan de los Caballeros, actualment seu del Museo Zuloaga, San Esteban, San Andrés, San Martín, amb portada ricament treballada, i les de San Millán i de la Veracruz, situades als afores. La catedral, d’estil gòtic tardà, és obra de Juan i Rodrigo Gil de Hontañón (s. XVI); té tres naus, creuer amb cúpula i capçalera amb deambulatori i capelles radials; conserva notables obres d’art, entre les quals un Crist de Gregorio Fernández i un retaule de Juan de Juni. Del s. XV són els monestirs de San Antonio el Real i el del Parral. Entre els edificis civils cal esmentar algunes cases romàniques i alguns edificis renaixentistes: Palacio Episcopal, Palacio de los Dávila, Casa de los Picos.

Col·laboració: 
TMT / CaA / NCC
Llegir més...