Les seves investigacions en la primera clínica maternal de Viena i, després, al Rochuskrankenhaus de Pest li feren comprendre que la causa de la febre puerperal era la infecció provocada per les manipulacions dels mateixos metges i llevadores en les parteres. Observà que la incidència d’infeccions en aquestes era molt superior quan havien estat ateses per metges que quan ho havien estat per llevadores, les quals es rentaven les mans amb més freqüència, hipòtesi que comprovà experimentalment el 1847.
La seva obra més important és Die Ätiologie, der Begriff und die Prophylaxis des Kindbettfiebers (‘Etiologia, concepte i profilaxi de la febre puerperal’, 1861). La seva aportació no va ser reconeguda i aplicada fins després de la seva mort.