Situació i presentació
Forma un queixal entre les comarques de l’Urgell (E) i de les Garrigues (W), a la banda NW de la Conca de Barberà. Malgrat que per la seva geografia pertany a les Garrigues, com també per les seves demarcacions històriques (vegueria de Lleida fins el 1716, i corregiment de Lleida en 1716-1893), la divisió territorial de la Generalitat del 1936 l’inclogué a la Conca de Barberà. Confronta amb els municipis urgellencs de Vallbona de les Monges, en el seu agregat de Montblanquet (E) i els Omells de na Gaia (NE), amb l’Espluga Calba (NW) i Fulleda (W), ambdós de les Garrigues, i amb l’Espluga de Francolí (S).
S’estén pels vessants nord-occidentals de la serra del Tallat, que representa el límit meridional del territori, amb unes altituds que ultrapassen els 700 m a la banda oriental (tossal de Cobestran, amb 792 m i la Serra, amb 766 m), el Bosquet (727 m) a la banda central i els Morellons (728 m) a l’W; el terme davalla suaument en direcció NW, amb altituds inferiors (Puig Pedrós, a l’W del terme, amb 584 m). És drenat pel barranc dels Pous, que travessa tot el terme en direcció SE-NW i conflueix amb el barranc de les Hortes, a l’Espluga Calba.
Pel terme circula en direcció S-N la carretera local que de l’Espluga de Francolí es dirigeix als Omells de na Gaia pel coll de Senan, que supera els estreps occidentals de la serra del Tallat. Altres vies menors enllacen Senan amb l’Espluga Calba.
La població i l’economia
Poblat arran de la colonització de la comarca, a la segona meitat del segle XII, el primer fogatjament del 1365 assignava a Senan 24 focs, i vers el 1380 en tenia 12. La població de Senan (senantins) sofrí una important davallada al començament del segle XV (3 focs el 1407). Fins al segle XVIII no es disposa de noves dades demogràfiques: 11 cases el 1706 i el mateix nombre de veïns el 1718, que tenia 35 h. Al llarg del segle experimentà una important recuperació i arribà a 175 h (1787). A la primera meitat del segle XIX patí una petita davallada demogràfica (69 h el 1830, 67 h el 1845), seguida d’un fort increment a la segona meitat del mateix segle (289 h el 1857, 291 h el 1877 i 318 h el 1887), que arribaria a establir el màxim de tota la seva història el 1897 amb 321 h. Al començament del segle XX la població inicià una davallada (279 h el 1900, 248 h el 1920, 203 el 1940), que fou més acusada els anys cinquanta i seixanta (171 h el 1950, 118 h el 1960 i 51 h el 1970). La causa del decreixement demogràfic rau en el fet que els que tenien menys terres van marxar atrets per les indústries d’altres municipis de la comarca (principalment l’Espluga de Francolí, Montblanc o Vilaverd). A partir dels anys vuitanta s’aprecià un alentiment de la davallada (31 h el 1981 i 27 h el 1991) i fins i tot alguna oscil·lació positiva (36 h el 1996 i 39 el 2005).
Atesa la seva situació muntanyenca, el sector forestal ocupa una bona part del terme, amb bosc i garrigues. L’agricultura és l’activitat econòmica tradicional del terme, dedicada pràcticament al secà.
Els principals conreus són els cereals (sobretot ordi), i hi ha també oliveres, ametllers, vinya i petits horts. Pel que fa a la ramaderia només resta algun ramat d’ovelles i alguna granja avícola. Cal esmentar un taller artesà de ceràmica. Amb l’arranjament d’algunes cases el poble ha esdevingut lloc d’estiueig i d’estada temporal d’antics habitants.
El poble de Senan
El poble de Senan (652 m d’altitud) és a la capçalera del barranc dels Pous i es formà a redós de l’antiga torre o castell de Senan, de la qual se sap que era ja bastida el 1170 i que degué ser aprofitada en èpoques posteriors per a noves edificacions de la població, quan els senyors van perdre els drets; actualment no en resta cap vestigi. La població és formada per tres sectors. D’una banda, hi ha un nucli central, la Vila Vella, i de l’altra dos ravals: el raval de la Creu i el raval de la Font. En aquest darrer, al segle XVIII, hi havia un forn de vidre; encara en queden algunes restes. L’església parroquial de Santa Maria de Senan és d’estil romànic i fou construïda entre la fi del segle XII i el començament del XIII, sota l’impuls dels monjos montserratins. Els afegits posteriors, que a l’interior amagaven la bellesa dels elements romànics, foren arrencats i el temple va ser restaurat. La festa major de la població s’escau a l’agost, festivitat de Sant Roc.
La història
Senan apareix documentalment com a castrum de Mata de Senan el 1159, sota la senyoria eminent de Guerau de Granyena, que el 1167 donà una jovada de terra en alou a Santa Maria de Montserrat; tres anys més tard el mateix Guerau ampliava amb una nova donació la propietat que hi tenia Montserrat, i concedia permís als monjos benedictins perquè hi bastissin una església i construïssin cases per als homes del dit monestir.
Montserrat dugué a terme a la fi del segle XII i el principi del XIII una important tasca de repoblació i colonització del lloc, i així mateix progressivament s’anà annexant els drets que hi posseïen diversos feudataris, fins que el 1244 esdevingué domini absolut del monestir. Pel fet que Senan, atesa la seva llunyania respecte de Montserrat, era de difícil administració, el prior d’aquest monestir, Bertran —que també era abat de Ripoll—, el vengué el 1264 al monestir de Poblet, en la persona de l’abat Arnau de Preixens. Aquest cenobi, el 1367, aconseguia de Pere el Cerimoniós la jurisdicció damunt el lloc, que fou confirmada pel seu fill Joan el 1392. El 1414, el rei Ferran I en va vendre la total jurisdicció a l’abat del monestir de Poblet, entre d’altres llocs, i aquest la mantingué fins a l’extinció de les senyories.