Llicenciat en lletres, es dedicà alguns anys a l’ensenyament. La seva poesia, de fortes arrels hermètiques, tendeix, no obstant això, al realisme. De la seva producció cal destacar Frontiera (1941), Diario d’Algeria (1947), que recull la seva experiència d’oficial d’infanteria a Grècia i Sicília, presoner el 1945, en el tercer recull, Gli strumenti umani (1965); el seu compromís moral i civil es fa encara més palès. Després d’un llarg silenci publicà Un posto in vaccanza (1971), poema de la crisi de qui reconeix el pas del temps.