Parent de Roderic de Borja, al servei del qual residí a Roma, essent mestre en teologia, Innocenci VIII el nomenà arquebisbe d’Oristany (Sardenya) el 1492, arxidiòcesi que mai no visità i que renuncià el 1510 a favor del seu nebot Pere Serra i Munyós. Fou l’home de confiança de Roderic per a la creació del ducat de Gandia i per al matrimoni del seu fill Joan amb María Enríquez, cosina de Ferran II. L’epistolari català de Serra sobre aquests afers té una gran vàlua històrica i filològica. El 1500 Alexandre VI el nomenà cardenal prevere, i legat a Perusa, i l’any següent li atorgà l’administració de la diòcesi de Linköping (Suècia). Juli II li concedí, el 1506, l’administració de l’església d’Elna (fins el 1513), i el 1511 el féu cardenal i bisbe d’Albano. En la primera votació del conclave del 1513, que elegí Lleó X, tingué el màxim nombre de vots, sens dubte només amb el fi d’aclarir les candidatures més viables.