Conferenciant i articulista des de molt jove, col·laborà a “La Renaixença”, “El Pensament Català” i “Catalunya Artística”, així com a d’altres publicacions de comarques. Orfe de pare i mare, el 1901 se n'anà a estudiar economia i ciències socials als EUA, i viatjà molt per Amèrica i Europa. Completà estudis d’economia el 1907 a Cambridge (Anglaterra) i residí del 1908 al 1912 a l’Argentina. El 1912 tornà a Catalunya i s’instal·là a Pineda (Maresme), vila de la qual fou elegit alcalde (1914-23) i on portà a terme una gestió municipal exemplar. Publicà aleshores La socialització de la terra (1912) i es relacionà amb Domènec Martí i Julià, i fou designat vicepresident de la Unió Catalanista, mentre escrivia per a “Renaixement” i “La Nació”. El 1916, ja resoludament convertit al socialisme, ingressà a la Federació Catalana del Partido Socialista Obrero Español, però aviat discrepà amb la directiva del partit respecte a la manera d’entendre la qüestió nacional catalana i, el 1923, després d’un llarg període de tensions, se separà del PSOE i fundà, amb Rafael Campalans, Gabriel Alomar i d’altres, la Unió Socialista de Catalunya (USC), de la qual fou el vicepresident i la principal figura teòrica. Dirigí “Justícia Social” i col·laborà a “El Sol” i “El Socialista”, fins que, establerta la dictadura de Primo de Rivera, s’exilià des del 1925 fins al 1928 a l’Argentina. Retornat, reprengué el 1930 les tasques de propaganda des de “La Rambla”, “L’Opinió” i altres periòdics, i publicà, aquell mateix any, Nocions d’història i de filosofia i una Introducció al Manifest del Partit Comunista . Proclamada la República, fou novament alcalde de Pineda i, sempre en representació de l’USC, conseller d’economia i treball (abril del 1931 — desembre del 1932), membre de la Diputació Provisional de la Generalitat, diputat a les Corts Constituents, al Parlament de Catalunya i una altra vegada a les Corts del 1933, per Girona. Publicà, el 1934, el llibre Socialisme , i escriví a “Justícia Social”, “Mirador”, etc. En esclatar la Guerra Civil, participà, bé que sense gaire entusiasme, en la integració de l’USC dins el nou Partit Socialista Unificat de Catalunya, i ocupà encara diferents càrrecs: sotssecretari d’obres públiques de la Generalitat i president del Consell d’Economia de Catalunya. Definitivament exiliat el 1939, romangué a França, Nova York i l’Argentina (fins el 1946), amb constants viatges per tot Amèrica del Sud. Tornà a Europa el 1946 i s’establí a París; fou conseller de la Generalitat a l’exili (1947), ministre del govern de la República Espanyola (1948-50) i polèmic president del Parlament de Catalunya. Instal·lat a Perpinyà, hi treballà, amb el seu amic Josep Pallach, en l’organització del Moviment Socialista de Catalunya (fundat el 1945), i col·laborà, fins a la mort, a “Horizontes”, de Mèxic, la “Revista de Catalunya”, de París, “Ressorgiment” i “Catalunya”, ambdues de Buenos Aires. Durant l’exili publicà, en castellà, un gran nombre de treballs d’economia i, en català, L’ahir i demà de Catalunya (1940), La Carta de l’Atlàntic (1944), Crida a la joventut catalana (1957) i Ciutadania catalana. Breviari de cogitacions, remarques i orientacions per als catalans (1957), que és una mena de testament espiritual de l’autor. Altres obres són Diccionario económico de nuestro tiempo i La riqueza de América .
Manuel Serra i Moret
© Fototeca.cat
Polític i escriptor, fill de l’historiador Josep Serra i Campdelacreu.