Botiguer de teles d’ofici. Treballador infatigable, atret per la història eclesiàstica i pietosa del Principat (era terciari franciscà), aplegà una valuosa biblioteca de volums impresos i de manuscrits i escriví una gran quantitat d’obres, la majoria en castellà, mancades d’esperit crític però plenes de notícies pintoresques, anècdotes il·lustratives, llegendes locals, expressions populars, que les converteixen en una font important d’història. Entre les publicades es destaquen, Prodigios y finezas de los santos ángeles hechos en el Principado de Cataluña (1726), Lo pagès sant del Vallès... sant Medir (1733), traducció de la d’A.V.Domènec, Epítome histórico del portentoso santuario... de Monserrate (1742), Las siete maravillas raras del Principado de Cataluña (1745), Trecenario de la insigne virgen e invencible mártir la noble barcelonesa (1746), Índice de los santos... en el Principado de Cataluña (1746), i l’obra en català (inèdita fins el 1929) Lo perquè de Barcelona, en forma de diàleg en el qual l’autor és un dels interlocutors, i un dels altres dos un fill d’un austriacista emigrat; és una descripció molt viva i acolorida de la Barcelona de l’època i de les seves transformacions (enderrocament del barri de la Ribera, del qual fa una elegíaca descripció), de les llegendes locals, i on parla de l’origen dels noms dels carrers de la ciutat; les al·lusions polítiques, àdhuc històriques, són evitades. Deixà inèdits un gran nombre d’obres sobre els prodigis i els miracles fets al Principat per la Mare de Déu (Historia eclesiástica de Cataluña), pels sants i les relíquies (Urna inmortal), per la Vera Creu (Árbol de vida), les espines de la corona de Crist (Cataluña coronada) o el Santíssim Sagrament (Milagros y favores), així com catàlegs de cardenals catalans, de monestirs, esglésies, llista dels consellers barcelonins amb els fets més notables (Senat barcelonès), i la dels diputats (Institució dels diputats) i un Diari de les coses més notables succeïdes durant l’estada de Felip IV a Catalunya en 1701-02. Ingressà el 1729 a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, on formà part de la comissió encarregada de la història de Catalunya i presentà nombroses comunicacions; encara el 1797 s’hi llegiren treballs seus.