Estudià peritatge agrícola. El 1960 compongué la seva primera cançó: Una guitarra. Descobert per Salvador Escamilla, el 1965 ingressà a Els Setze Jutges, com a membre número tretze, i enregistrà un primer EP (Una guitarra), que li donà una gran popularitat, confirmada el 1966 amb Cançó de matinada, rècord de vendes a tot l’Estat espanyol. Altres grans èxits fores cançons com Ara que tinc vint anys, Paraules d’amor, El drapaire, La tieta, etc., que hom pot inscriure en el gènere melòdic, amb lletres que poetitzen la vida quotidiana.
Inicialment cantà només en català; quan el 1968 fou seleccionat per a fer-ho en castellà amb el tema La la la al festival d’Eurovisió, provocà un escàndol en negar-se a cantar si no podia fer-ho en català, fet que provocà que les autoritats espanyoles el substituïssin. Més endavant, però, ha alternat en els seus enregistraments i actuacions el català i el castellà —entre d’altres, en castellà, destaquen l’èxit de temes com Penélope (1969), Mediterráneo (1971), Aquellas pequeñas cosas (1971) i els discs amb poemes d’Antonio Machado (1969) i Miguel Hernández (1969)—.
El 1975 s’exilià voluntàriament per motius polítics, i tornà a Catalunya l’any següent. Ha publicat, entre d’altres, els discs Res no és mesquí, amb poemes de Joan Salvat-Papasseit (1977); Tal com raja (1980); En tránsito (1981); Fa vint anys que tinc vint anys (1983); El sur también existe (1984), amb poemes de Mario Benedetti; Cada loco con su tema (1985); Bienaventurados (1987); Material sensible (1989); Utopía (1992); Nadie es perfecto (1994); Banda sonora d’un temps, d’un país (1996), tribut als autors i intèrprets de la Nova Cançó; Sombras de la China (1998); Tarrés Serrat. Cansiones (2000), dedicat a la cançó sud-americana; Versos en la boca (2002), i Serrat simfónico (2003). Després d’un parèntesi per motius de salut entre el novembre del 2004 i el maig del 2005, tornà a actuar i enregistrà els discs Mô (2006), Dos pájaros de un tiro (2007), amb Joaquín Sabina; Hijo de la luz y de la sombra (2010, pel qual rebé el premi Ciutat de Barcelona i l’any 2011 el premi a la millor cançó de l’Acadèmia Espanyola de les Arts i les Ciències de la Música), sobre poemes de Miguel Hernández, i En Bellas Artes (2015). El 2011 també fou guardonat amb la medalla d’honor del Festival Castell de Peralada. El 2012 publicà, amb Joaquín Sabina, l’àlbum La orquesta del Titanic.
La seva trajectòria artística també ha estat reconeguda amb altres guardons, entre els quals hi ha la Medalla al mèrit en el treball del govern espanyol i la Medalla d’Or de la Ciutat de Barcelona (ambdues el 2006), el nomenament de cavaller de la Legió d’Honor francesa (2007), el premi Ovidi Montllor a la trajectòria musical (2008), el Premio Nacional de las Músicas Actuales del Ministeri de Cultura (2009), l’orde de l’Àguila Asteca del govern de Mèxic (2010) i el premi Christa Leem (2014). El març del 2023 fou nomenat doctor honoris causa per la Universitat de Barcelona.
Ha interpretat tres pel·lícules: Palabras de amor (1968), La larga agonía de los peces fuera del agua (1969) i Mi profesora particular (1972).
Bibliografia
- Gàmez, Carles: Serrat: un camí compartit, Editorial La Màscara, València 1992
- Sierra i Fabra, Jordi: Serrat, Edicions de Nou Art Thor, Barcelona 1988
- Escrihuela, Joan Manuel: Joan Manuel Serrat, Edicomunicación, Barcelona 1992
- Gàmez, Carles: Serrat: un camino compartido, Editorial La Màscara, València 1992
- Rivière, Margarita: Serrat y su época: biografía de una generación, El País Aguilar, Madrid 1998