La seva actuació començà el 1310, quan era ardiaca de Santa Maria de la Mar. El 1312, essent vicari general de la diòcesi de Barcelona, assistí al concili de Tarragona, on llegí la sentència absolutòria de l’orde del Temple. Del 1327 al 1334 fou bisbe de Lleida, i el 1334 fou nomenat arquebisbe de Tarragona. El 1335 convocà un sínode i inicià una llarga tasca pastoral i política. A Tarragona féu construir la capella gòtica anomenada de les Onze Mil Verges, convertida després en baptisteri, i impulsà l’obra del claustre gòtic i el 1341 féu celebrar un sínode provincial. En el camp polític intervingué en tots els afers importants del país des del 1336, que anà a Saragossa a saludar el nou rei Pere III, però no assistí a la coronació perquè el rei no havia fet l’obligada visita a Catalunya. El 1337 assistí al consell reial aplegat a Castelló de Borriana, i el 1339 acompanyà el rei a Avinyó a veure el papa. S'ocupà dels afers dels moros de Granada i del Marroc i escriví sobre ells unes cartes al papa Benet XII expressant la necessitat d’expulsar-los d’Espanya; també informà sobre ells a la cort de Barcelona del 1340. Un dels seus darrers actes fou d’aconsellar el rei Pere III el 1344 per tal de decidir la sort del vençut Jaume III de Mallorca.