En política exterior, consolidà de forma definitiva el domini egipci a la Baixa Núbia. Hi té documentades quatre expedicions, totes victorioses (1871, 1869, 1862 i 1859). La frontera amb Kuš o Alta Núbia quedà ja establerta en la primera campanya a Semna, uns 60 km al S del Wādī Ḥalfā’. Així mateix, a fi de consolidar l’ocupació del país, construí una cadena de vuit fortaleses entre Semna i Buhen (davant del Wādī Ḥalfā’). En canvi, la seva política respecte a l’Àsia fou tan antiexpansionista com la dels seus predecessors dels Regnes Antic i Mitjà. En política interior, Sesostris III es mostrà igualment enèrgic. Jutjant que els governadors provincials (omnipotents en el primer Període Intermedi, tolerats sols en part sota Mentuhotep II i de nou prepotents en els regnats dels seus predecessors de la dinastia XII) constituïen un perill per al poder central, suprimí el càrrec de nomarca, amb el resultat que les províncies foren administrades directament des de la capital i que la noblesa provincial fou substituïda per una classe mitjana, integrada per artesans, comerciants, petits graners, etc. Entre les construccions de Sesostris III excel·leixen el temple de Montú a Naj'al Mudāmūd i la seva piràmide a Dašūr.