Segons la llegenda, Ptolemeu II (285-244 aC) obtingué 72 traductors jueus, sis de cada tribu, que li traduïssin la Bíblia per a la biblioteca d’Alexandria; els historiadors admeten que a començament del s III aC fou feta, en aquesta ciutat, una traducció grega del Pentateuc, destinada principalment a la lectura sinagogal, i que posteriorment foren traduïts successivament els altres llibres històrics, del de Josuè als dels Reis, i els profetes. És palesa, però, la intervenció de diferents mans en la traducció dels diversos llibres. El pròleg de la versió grega de l’Eclesiàstic (132 aC) suposa que el conjunt que aleshores formava la Bíblia hebrea havia estat ja traduït al grec. D’Alexandria, la versió s’escampà per tot el món jueu de llengua grega. En conjunt, la versió, bé que no és estrictament literal, reflecteix un text original que no sempre coincideix amb el text transmès pels masoretes; en alguns punts és discretament interpretativa, d’acord amb la teologia del judaisme alexandrí. La versió dels Setanta fou usada en una gran part del Nou Testament, i ho ha estat també en la gran majoria d’esglésies cristianes.