Dominicà a Constança, estudià a Estrasburg i a Colònia (1320), sota el mestratge de J. Eckart. Lector a Constança (1327), defensà l’ortodòxia del seu mestre. Blasmat ell mateix de beguí (1330), es retirà a Diesenhofen (1338) i a Ulm (1348), on, amb la predicació, influí en diversos grups i en l’espiritualitat renana. La seva obra, caracteritzada per la finor poètica i la profunditat mística, comprèn màximes recollides a Büchlein der Wahrheit (‘Llibret de la veritat’, 1326) i el tractat Das Büchlein der ewigen Weisheit (‘El llibret de la saviesa eterna’, 1328). Redactà un Exemplar normatiu de les seves obres, que circulaven en còpies inexactes (1362). Fou beatificat el 1831.