Fill d’un serf de la gleva, quedà orfe de pare i mare a onze anys i serví el seu amo, Engelgardt, que l’envià a estudiar pintura a Peterburg, alhora que feia estudis humanístics. El 1838 fou afranquit, amb l’ajut de diversos intel·lectuals russos. El 1840 publicà el primer recull de versos: Kobzar (‘El tocador de kobza'), i poc després el poema Hajdamaki (‘Els haidamaks’), on descriu la situació d’injustícia social i política d’Ucraïna (existència de l’esclavitud, ambicions territorials de Polònia i de Rússia, etc.). La història de la seva terra es reflecteix també a Hamalija (1842), Son (‘El son’, 1844), Najmyčka (‘La serventa’, 1845), etc. A Jeretik (‘L’heretge’, 1845), sobre els hussites, desenvolupa les seves idees socials. A Peterburg havia estat en contacte amb els fourieristes russos. Al seu pensament polític i social uní, a més, un sentiment nacional molt viu, sobretot després que, tornat a Ucraïna, entrà en la societat Ciril i Metodi (fundada a Kíev el 1846).
Suspecte a les autoritats russes, fou arrestat i deportat a Orenburg (1847). Durant els deu anys d’exili (1845-57) pogué consagrar-se a la pintura; a part les escenes entorn de la mar d’Aral, és famosa la sèrie de dibuixos La paràbola del fill pròdig (1856-57), on palesa les seves inquietuds socials. De la seva pintura anterior cal destacar: Família de camperols, la sèrie d’aiguaforts La Ucraïna pintoresca i un nombre molt gran de retrats i d’autoretrats. Novament a Peterburg, després de l’exili, enllaçà una altra vegada amb els cercles culturals, artístics i polítics, fins que caigué malalt de mort el 1860.
Escriptor nacional ucraïnès de primer ordre, la seva obra pictòrica que tingué una gran influència, en fa un dels grans mestres del realisme ucraïnès, i àdhuc rus, de la segona meitat del segle XIX.