Company de Majakovskij, fou un gran dominador i innovador de la llengua i de la poesia. Bé que atragué més l’atenció del lector més refinat, fou també molt popular. Creador de formes poètiques noves i originals, escriví, entre altres obres, Zarnicy mysli (‘Llamps del pensament’, 1908), Gromokipjasčij kubok (‘La copa que bull de trons’, 1913), Zlatolira (‘Aureolira’, 1914), Poezoantrakt (1915), Ververa (1920), Padučaja stremnina (‘El precipici caient’, 1922) i Kolokola sobora čustv (‘Dels sentiments de la campana de la catedral’, 1925). Traduí al rus Baudelaire, Verlaine i d’altres. Alguns poemes seus foren musicats.