La primera galàxia d’aquest tipus fou descoberta el 1944 per Carl Seyfert, el qual el mateix any n'identificà 11 més. A les regions centrals hi ha núvols de gas molt calents, que s’expandeixen ràpidament. La lluminositat d’aquestes galàxies és normal a la regió visible, però és molt elevada a la zona infraroja. Algunes galàxies de Seyfert són també potents fonts d’ones radioelèctriques. Hom accepta generalment que els fenòmens responsables de les característiques distintives d’aquestes galàxies consisteixen en explosions a molt gran escala, però en desconeix la natura.