L’ideal del moviment correspon al del Modernisme. N'existiren a Munic (fundat l’any 1892), a Berlín (1893) i a Viena (1897). Per la importància dels seus components i de les seves obres arquitectòniques, el nucli vienès fou, en molt, el més important. Constituït en els inicis per dinou membres, cal esmentar, entre ells, O.Wagner, A.Loos, J.Hoffmann, J.M.Olbrich i G.Klimt. Encara que les construccions d’O.Wagner tingueren una gran influència, hom considera que la construcció més representativa del moviment és el palau d’exposicions de la Wiener Sezession, a Viena (1898), obra de J.M.Olbrich, en què es fonen els elements neoclassicistes i naturalistes típics del moviment. Malgrat el nom del grup (‘secessió’), els canvis són més en l’aspecte decoratiu i formal que no pas en l’estructural. Pictòricament, l’obra de G.Klimt —recentment revalorada— ofereix una combinació d’elements simbolistes i bizantins que tipifiquen l’eclecticisme soterrat del moviment. A causa de la configuració de major sobrietat que impugnaven els elements progressistes enfront de la industrialització amanerada dels qui seguien l’impuls comercialitzant del Museu de les Arts i la Indústria de Viena, el 1903 Hoffmann, Moser i Wärndorfer crearen la Wiener Werkstätte, i el 1905 l’abandonaren Klimt, Wagner, Orlik, Roller, Moll, Hoffmann i Moser. El 1898 el grup publicà la revista Ver Sacrum, com a exponent de la seva manera de pensar. En la Sezession de Munic, la figura aglutinant fou Franz von Stuck, i en la de Berlín, Max Liebermann.