Fill del duc de Milà Francesc I i de Blanca Maria Visconti. Bisbe administrador de Pavia (1479-1505), nomenat cardenal diaca per Sixt IV (1484), bisbe de Novara (1484-85, 1503-05) i administrador dels bisbats de Cremona (1486-1505) i de Pesaro (1488-91), seguí la política del seu germà Lluís I, usurpador de Milà, que pertanyia al seu nebot el duc Joan Galeàs I, casat amb Isabel d’Aragó-Nàpols. La seva intervenció en el conclave del 1492 fou decisiva per a l’elecció de Roderic de Borja, el qual, esdevingut papa amb el nom d’Alexandre VI, el nomenà vicecanceller de l’Església, legat a Bolonya i bisbe comendatari d’Eger (Hongria). Afavorí el primer matrimoni de Lucrècia Borja amb el seu propi parent Giovanni Sforza. La política filonapolitana d’Alexandre VI, contrària a Lluís I, inclinà Ascanio Maria vers Carles VIII de França, que acompanyà a Nàpols. Havent retornat a Roma, hom el cregué implicat, el 1497, en la mort de Joan de Borja, duc de Gandia. L’anul·lació del matrimoni de Lucrècia amb Giovanni Sforza, la ruptura d’Alexandre VI amb Lluís I (1499) i la política del papa i de Cèsar Borja a favor de Lluís XII de França l’allunyaren de Roma a Milà i a Alemanya. Presoner dels venecians el 1500, aquests el lliuraren a Lluís XII, que l’empresonà a Bourges. Havent retornat a Roma a la mort d’Alexandre VI, en el conclave del 1503 féu costat a la candidatura de Giuliano della Rovere (Juli II). És enterrat a Roma, a Santa Maria del Popolo, en un bell sepulcre d’Andrea Sansovino.