S'uní al moviment de no-cooperació (1921) i més tard al Partit del Congrés, però el 1946 fou elegit secretari general del congrés parlamentari d’Uttar Pradesh. Després d’ocupar diversos ministeris, reformà el partit i esdevingué cap de govern a la mort de J.Nehru (1964). Durant el seu mandat s’hagué d’encarar a greus problemes alimentaris i a problemes fronterers amb la Xina i el Pakistan. Signà l’acord de Taškent (1966) amb el Pakistan poques hores abans de morir.