Provinent d’una família de samurais, estudià literatura anglesa i el 1910 fundà, amb altres escriptors, la revista literària “Shivakaba” (‘El bedoll’), que propugnava ideals humanistes. Conreà una prosa acurada i precisa amb la qual confegí novel·les i narracions, entre les quals Nigotta Akama (‘Confusió tèrbola’, 1911), Han no hanzai (‘El crim de Hanzai’,1913), Wakai (‘La reconciliació’, 1917) i Anya kōro (‘El pas per la tenebra’, 1933-46), totes elles de contingut psicològic i amb nombroses referències autobiogràfiques.