Filla del comte Arnau Roger I i Làscara de Ventimiglia. Succeí el seu oncle Ramon Roger I, en complir-se les previsions establertes pel seu pare. Molt jove i havent de pagar als marmessors 150 000 sous melgoresos, vengué el patrimoni al rei Jaume II, que l’hi retornà en feu honorat (1297) i l’ajudà contra les escomeses dels seus cosins els vescomtes de Coserans, que pretenien el comtat —desheretats el 1256— emparats pels comtes de Foix i els reis de França, que cobejaven la Vall d’Aran. Mantingué la integritat territorial, malgrat invasions i atacs (1295-1311), ja resolt el conflicte de la Vall d’Aran (1313), en la concòrdia del 1327. Agregà als seus dominis els castells de Tamarit, l’Arboç, Gelida i Cervelló, en canvi d’uns del Berguedà amb el mateix rei el 1309. Concedí noves franqueses als pobles de la vall d’Àneu (1313), i el 1319 veié visitat el monestir de Gerri per un estol de bisbes orientals. Completà la catalanitat del tronc familiar i acresqué el territori amb una senyoria del Ripollès en casar-se amb el baró Hug de Mataplana (Hug I de Pallars) el 1297. Tingué set fills, l’hereu dels quals, Arnau Roger II, fou associat al govern ja el 1321.