Estudià a Bolonya i a Magúncia i fou nomenat bisbe el 1185. Participà en la quarta croada i fou amic i partidari de Frederic I Barba-roja i després de Frederic II, que acollí a Cremona (1212) i que defensà contra Otó IV de Brunsvic. És autor d’una Chronica universalis (1213), molt interessant pels fets de la seva època, d’una Summa canonum (1179-81), seguida d’una Apologia Sichardi, contra els seus detractors, i d’un Mitrale en 9 llibres, obra important sobre litúrgia.