Parent del bisbe Eustaquio de Azara, fou nomenat bisbe auxiliar de Barcelona i el 1808, titular. Per tal de no haver d’acceptar la dominació francesa fugí a Mallorca, on signà les pastorals anticonstitucionals editades pels bisbes (la majoria de seus catalanes) refugiats a l’illa. Com sigui que, gràcies a un préstec seu, el capità general Castaños pogué evitar que les seves tropes s’unissin a la insurrecció de Lacy, el dia de la proclamació de la constitució el 1820 fou maltractat per la multitud i amenaçat de mort.
Després intentà de conviure amb el nou règim, al qual dedicà una pastoral laudatòria, però fou inclòs a la llista de proscripció que els liberals barcelonins presentaren a les autoritats en saber-se l’abolició de la constitució a Nàpols per les tropes austríaques. El bisbe, que era a Sant Gervasi, ja no tornà a la ciutat, sinó que fugí a Esparreguera i d’allí al seu poble natal. D’allí estant, renuncià a la seu, però la renúncia no li fou acceptada a Roma. Havent retornat a la seva seu el 1824, escriví una duríssima pastoral contra els liberals.