Les primeres obres assenyalen l’influx de P.della Francesca i de l’escola florentina, en particular d’A.Pollaiolo i F.Lippi, dels quals recollí principalment el concepte escultòric de la figura, el sentit estàtic del moviment i un cert ànim dramàtic (Flagel·lació, 1481, Galleria degli Uffizi, Florència; Els primers dies de Moisès, Capella Sixtina, Vaticà; frescs a la sagristia del santuari de Loreto). Entre el 1482 i el 1497 pintà obres com Epifania (Musée du Louvre, París), Educació de Pan (~1488, perduda), Anunciació (1491, Palazzo dei Priori, Volterra), Sant Sebastià (1493, Palazzo Vitelli, Città di Castello), on el seu estil enèrgic i incisiu restà consolidat. Així i tot, fou en les grans decoracions al fresc (1497-98, Monte Oliveto Maggiore, Siena; 1499, capella San Brizio, catedral d’Orvieto) on mostrà la vertadera dimensió del seu art; últim fresquista important del s XV, l’espectacularitat de les composicions, l’afecció al nu, a l’escorç violent i als colors durs fan pressentir ja Miquel Àngel i G.Romano.