i Sikkim | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

Sikkim

Geografia històrica
Índia

Sumari de l’article

Petit regne de la regió de l’Himàlaia que, des del 1974, constitueix un estat associat a l’Índia.
Població: 
405.505 h
[est 1991]
Extensió: 
7.299 km2

La capital és Gangtog. És situat entre el Nepal a l’W, la Xina al N, Bhutan a l’E i l’estat d’Assam, Índia, al S. País muntanyós dominat al NW pel massís de Kanchenjunga (8 585 m), comprèn la vall alta del riu Tistā, afluent del Brahmaputra. Ocupa una posició estratègica a la ruta entre la Xina i l’Índia. La població, escassa (43,3 h/km2 [1981]), és de raça nepalesa i de religió hindú, amb minories de bhòtia i leptxes que professen el budisme. Amb prou feines té població urbana (5,1%) i l’únic nucli urbà important és la capital. Entre les serralades s’obren profundes valls que al S del país davallen fins a 300 m. La població evita el fons de les valls, de clima tropical, molt humides, amb malària i cobertes de bosc dens monsònic, i s’instal·la en petits nuclis als vessants entre 1 000 i 2 500 m, més temperats, que és la zona privilegiada on es donen els conreus densos. A partir dels 3 000 m domina el bosc i als 4 500 les pastures. País d’economia agrària dominada per rics terratinents, té com a principals productes: arròs, mill, blat de moro, patates, cítrics i altres fruits i cardamom, molt exportat. És important la ramaderia d’ovins, cabres i iacs. El subsol, ric en minerals, conté coure, plom, zinc, ferro, grafit, or, argent i bismut, però són poc explotats. La indústria de transformació és quasi inexistent; té algunes indústries alimentàries, algunes petites manufactures artesanes de coure, fusta i llana. Les comunicacions són escasses.

La història

El principat de Sikkim, fundat per una família tibetana a mitjan segle XVII, durant el XVIII perdé part del seu territori a causa de les disputes en el si de la família governant i dels atacs dels gurkha. El 1817, pel tractat de Titālya, el seu príncep transferí a la Gran Bretanya la política exterior del país en canvi de protecció contra els gurkha, i el 1839 li cedí la regió de Darjeeling. La Xina, que detenia la sobirania nominal sobre Sikkim, reconegué el protectorat britànic el 1890, en ocasió de fixar-se la frontera nord del principat. Sikkim assolí la independència el 1947, juntament amb l’Índia, la qual assumí les funcions tutelars abans exercides pels britànics, situació ratificada pel tractat del 5 de desembre de 1950. Les amenaces d’invasió de Sikkim per part de la Xina han constituït un dels motius de la tensió entre l’Índia i la Xina; el 1965 i el 1967 hi hagué incidents fronterers. El 1975 l’assemblea legislativa —dominada pels membres proindis— abolí la monarquia i acceptà l’annexió a l’Índia, que fou ratificada mitjançant un referèndum poc clar. El mateix any el país es convertí en un estat federat de l’Índia.

Col·laboració: 
MDV

Llegir més...