Es distingí en les lluites independentistes i en la guerra polonosoviètica. En el període d’entreguerres personificà l’oposició a l’autoritarisme de Piłsudski i dels seus epígons i fou cap de l’estat major de l’exèrcit (1921), primer ministre (1922-23) i ministre de defensa (1924-25). En esclatar la Segona Guerra Mundial esdevingué cap del govern polonès a l’exili. Morí en accident d’aviació, potser degut a sabotatge.